Sala Beckett. Foto: Adria Goula. Creative Commons Sala Beckett. Foto: Adria Goula. Creative Commons

Toni Casares /
Sala Beckett

“Volem inventar noves dinàmiques de treball artístic i d’aprenentatge”


La Sala Beckett de Barcelona es muda a la nova seu al Poblenou, després de funcionar des de finals de la dècada de 1980 a Gràcia. S’estableix ara a l’edifici d’una antiga cooperativa, la Pau i Justícia, que reformen i adeqüen els arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats. El director del teatre, Toni Casares, explica els objectius i motivacions de la nova etapa, i en valora el projecte arquitectònic i les sinergies amb l’entorn. D’entre altres, destaca el treball de la Beckett amb l’objectiu de continuar sent un planter de la dramatúrgia catalana, promovent noves dinàmiques d’aprenentatge i nous contextos per a la creativitat.


Quins són els objectius i l’àmbit de treball de la nova Sala Beckett al Poblenou, i de quina manera, com a fàbrica de creació, transforma o amplia els de la Beckett de Gràcia?

La Sala Beckett ha estat una de les puntes de llança de la dramatúrgia contemporània a Catalunya. I això ha de seguir sent així. La Beckett ha de continuar contribuint a la consolidació (i difusió) professional d’autors i dramaturgs, però també ha de vetllar per una Dramatúrgia al servei de la societat.

Des de la Beckett, en tant que espai cultural i creatiu, cal afavorir l’aparició de nous contextos enriquidors d’intercanvi (d’experiències artístiques i vivencials, de pensament i d’emocions) que permetin acostar-se a la complexitat contemporània amb un mínim de garanties.

La Dramatúrgia ha de ser l’eix d’aquest intercanvi.

La Dramatúrgia (entesa com a mecanisme d’organització dels sentits i de les emocions) és una eina indispensable per repensar el món des de la llibertat i la distància crítica, des d’una òptica alhora personal i col·lectiva, deixant espai per a la intuïció, la intel·ligència i l’emotivitat, fent de la fragmentació dels sentits i de la multiplicitat de les interpretacions un estímul de convivència.

Cal una Dramatúrgia catalana que no sigui el simple reflex d’una ideologia uniforme i preestablerta; tot al contrari: la nova Dramatúrgia haurà de ser un art de la inquietud i la incertesa, la perplexitat i el dubte, la curiositat, l’inconformisme, la gosadia i la intempestivitat. Només així es pot activar una mirada crítica i poètica sobre el món i sobre els individus mateixos.

Amb la voluntat de contribuir a l’evolució permanent de la dramatúrgia i del teatre en general com un llenguatge artístic útil per a la societat contemporània, la nova Sala Beckett pren l’experiència del seu propi Obrador com una via natural de creixement i es proposa els objectius següents:

Teatre i societat
Enfortir els lligams entre la societat i una dramatúrgia contemporània de qualitat. Incrementar la incidència sociocultural d’aquesta dramatúrgia, més enllà de l’àmbit estrictament artístic. Fer que el teatre i la dramatúrgia siguin d’utilitat per als individus i per als diferents col·lectius de ciutadans.

Innovació i qualitat
Inventar noves dinàmiques de treball artístic i d’aprenentatge. Afavorir l’aparició de nous contextos adequats per al desenvolupament de la creativitat i per a l’intercanvi d’idees i projectes. Fer de la Sala Beckett un espai de referència, tant pel que fa al rigor i la qualitat dels processos creatius com en la manera de compartir-los amb el públic.

Experimentació
Servir de laboratori permanent per a l’evolució dels llenguatges escènics. Esdevenir un espai d’investigació i experimentació dramatúrgica. Aconseguir que l’experiència, el dubte i l’intercanvi siguin font de pensament i estímul de creació artística.

Planter
Afavorir l’aparició de nous dramaturgs i dramaturgues, i facilitar l’evolució artística dels creadors i creadores amb trajectòries més consolidades.

Internacionalitat
Esdevenir un referent internacional com espai de promoció de la dramatúrgia contemporània. Facilitar el coneixement, l’intercanvi i la mútua influència entre dramatúrgies de diferents procedències. Promoure la dramatúrgia catalana a l’exterior.

Divulgació i debat
Contribuir al debat i a la reflexió teòrica sobre la dramatúrgia contemporània, des d’una perspectiva multidisciplinària.

Quines són, a parer vostre, les virtuts i les característiques principals del projecte d’arquitectura guanyador del concurs, i de quina manera els espais han d’ajudar a desenvolupar el programa de treball de la nova Beckett ?

El projecte de Flores Prats parteix de la necessitat de convertir l’antiga Cooperativa Pau i Justícia en un centre de creació teatral que disposi dels requeriments tècnics necessaris per a aquesta activitat però que, alhora, mantingui l’atmosfera, l’escalf i la pàtina històrica que, en algunes parts, l’edifici encara conservava abans d’iniciar la reforma.

Calia un projecte arquitectònic respectuós amb la memòria de l’edifici i alhora adequat per a l’ús professional com a centre de creació teatral.

Espais amplis, sense obstacles, aïllats i amb bones condicions acústiques… Recorreguts interns fàcils i amables que facilitin l’encontre i l’intercanvi relaxat entre els diferents tipus d’usuaris que tindrà l’edifici (artistes, alumnes, professors, espectadors, professionals, etc.).

Obertura i accessibilitat al barri.

Com interaccionarà la nova Sala Beckett al Poblenou amb el barri i el context proper, i amb artistes europeus i el context global?

La interacció amb el barri s’estableix a través del contacte i del treball per projectes comuns amb diferents espais socials, culturals i professionals ja existents.

Entre parèntesis, posem exemples d’entitats amb qui ja hem iniciat projectes:
Centres Cívics (Ca’n Felipa), Centres d’ensenyament (Institut Quatre Cantons), Festivals culturals (Escena Poblenou), Xarxes d’entitats i empreses culturals (Urban District Poblenou), Administració local (Districte Sant Martí), Ateneus populars, Botigues (Llibreria No Llegiu), etc.

Pel que fa al context europeu, la Beckett forma part de xarxes i circuits de promoció de l’autoria teatral contemporània (Fabulamundi) que caldrà ampliar i diversificar.