Projecte Harquitectes Projecte Harquitectes

Projecte


La interpretació dels estudis previs i de les demandes del procés participatiu de la Lleialtat Santsenca mitjançant el “pensament estratègic” dels Harquitectes du a la proposta guanyadora del concurs, que es basa en un gest (l’obertura d’un atri-carrer) i un referent clars. Aquesta versió del projecte es treballa amb els matisos d’una sèrie de variacions formals, constructives i funcionals (cobertes, relacions entre volums) que proven de donar més coherència a les parts i a la solució global.




La proposta del concurs

Amb el lema “L’hora del pati“, l’estudi Harquitectes va guanyar el concurs de propostes per a la recuperació de la Lleialtat Santsenca com a centre cívic. A la proposta per al concurs presentada per Harquitectes, se segueix l’alternativa de disseny més intervencionista, de les dues que es proposaven als estudis previs i al dossier del procés participatiu: és la que proposa la conservació de les façanes, però a l’interior de l’edifici es pren la decisió de respectar principalment la disposició dels espais i estructura a les sales principals (que havien allotjat la botiga en planta baixa i la sala d’actes en planta primera), enderrocant la resta d’elements. Destaca com a element central del projecte l’obertura d’un atri, pati o carrer interior cobert, bioclimatitzat i que és l’encarregat de distribuir les circulacions i de regular climàticament la resta de sales. En l’edificació en contacte amb aquest atri, es du a terme un tractament diferenciat dels tres cossos estructurals de l’edifici. Estratègies i sistemes recurrents: aquestes opcions del pati com a espai intermedi i mediador, i de la divisió estructural dels volums de l’edifici, per motius funcionals i climàtics, es torna a trobar en altres projectes de l’estudi, com ara al Centre cívic Cristalerías Planell, on també es concentra en les cobertes la singularitat i la complexitat tecnològica de l’edifici, que a la Lleialtat Santsenca usa l’enginyeria dels hivernacles.

Deixar sortir…

L’estratègia d’ocupació, que els membres de l’estudi Harquitectes resumien al concurs amb el lema “Deixar sortir abans d’entrar”, es basa doncs en la neteja i reordenació d’un llarg espai servidor, que ofereix llum, aire, pas i polivalència funcional a l’edifici, per tal d’obrir-lo i fer que es posi al servei dels espais d’activitat. És explícita, en el panell del concurs, la referència al Teatro Oficina, el projecte de l’arquitecta Lina Bo Bardi (i Edson Elito) a Sao Paulo, basat en una bastida en un edifici alt, llarg i estret. Un projecte que reformula les dimensions i relacions de públic i escena del teatre, tal com a Sants es vol reformular l’organització de la tipologia d’entitat cooperativa i veïnal. Entre la resta d’espais, aquells principals són doncs els del cos 1 (tocant el carrer Olzinelles), tot respectant i recuperant les dues sales principals de l’entitat, que ara acullen el bar en planta baixa (a l’antiga botiga de la cooperativa) i l’espai polivalent a l’antic recinte de la sala en planta primera.

Encara al projecte de concurs, a la sala gran del cos 1, en planta primera, destaca la proposta d’una sèrie de “cortines per als usos polivalents”, elements envolvents mòbils per adaptar-la acústicament, tèrmicament, i de protecció del foc, i que evitarien a parer dels Harquitectes l’ús de sistemes de revestiment poc flexibles. Alguns elements formals i tècnics de les cobertes variaran i es perfeccionaran en la versió posterior del projecte, i ho farà també la formalització de la coberta del cos 3, que passarà de dues cobertes a dues aigües a una de sola que dóna aixopluc amb un sol gest a tot el cos, molt més expressiva per la dimensió i el pendent pronunciat, i que ajudarà a diferenciar els tres cossos de l’edifici, cadascun amb la seva coberta diferenciada. En el projecte de concurs, es parla de les “caixes autoportants de panells contralaminats de fusta” que havien d’acollir els programes regulars i específics. És la ubicació dels diferents apartats del programa en contenidors sobre l’estructura preexistent, i deixa altres espais intermedis amb més llibertat funcional, tal com passava al projecte del Centre de recerca ICTA-ICP de la UAB.

Programa: de ningú / per a tothom

Diu l’Harquitecte Xavier Ros, en una entrevista per a DDDarq, respecte a la proposta d’intervenció que sorgeix dels estudis previs i del treball anterior del procés participatiu: “El projecte de la Lleialtat Santsenca parteix d’un programa que ja és molt bo. Tot el procés va ser llarg, i segurament costós, doncs calia anar determinant quines eren les necessitats d’aquestes entitats veïnals. Les van canalitzar un col·lectiu d’arquitectes molt implicat, LaCol, que traduïen les voluntats populars en decisions arquitectòniques de programa. Tot això ja era molt bona base. La interpretació del projecte i la nostra proposta va ser molt sensible a aquesta voluntat que entenia que l’edifici no era de ningú però era per a tothom, no hi havia propietaris però hi havia disponibilitat absoluta dels espais. I el projecte reflecteix exactament això: és un carrer rodejat de calaixos, que són espais amb potencial d’ús, en funció de l’activitat que necessita una entitat en un moment determinat”.

Estratègies d’intervenció

La versió posterior de la intervenció es marca quatre objectius clars, tal com s’explica al text que acompanya al projecte: el reaprofitament i l’enderrocament selectiu de les parts de l’edifici existent; la intervenció (sigui additiva o conservacionista, segons cada cas concret) per tal d'”augmentar el potencial d’ús” dels espais; la contextualització que cerca relacions amb l’entorn, i la sostenibilitat. Aquest darrer és un dels punts principals del projecte (i del “pensament estratègic” de l’estudi en tots els seus projectes), i aquí té en compte l’ús imprevisible dels espais, la climatització mecànica mínima, la captació solar i la ventilació a través de la tecnologia de les cobertes i els espais de l’atri. Si a l’interior de l’edifici, sobre les preexistències hi apareixen nous materials i paraments (murs portants, obra de fàbrica) i noves tecnologies i filtres (a les cobertes), de la façana (protegida com a patrimoni) es reconeix el seu valor pel pòsit del temps (“la gamma infinita d’ocres descolorits és espectacular”, escriuen els Harquitectes) i se cerca mostrar la “façana actual” més que no pas recuperar aquella original.

Cobertes

Tal com passa amb l’espai de l’atri per reordenar, servir i climatitzar els espais al seu voltant, la coberta és una part fonamental del projecte, doncs l’ordena tot i li dóna sentit, en posar en funcionament tot el sistema de climatització que el farà habitable segons el seu ús en cada part. A la sala d’actes del primer pis, les encavallades originals es reforcen amb elements d’acer (platines i cargols) i se suplementen amb unes bigues a la seva part superior, per tal de conformar una cambra d’aire sota la nova (segona) coberta. Hi ha doncs un desdoblament d’aquest element d’aixopluc, que a la vessant sud s’accentua encara amb el nou carener, quan aquest es desplaça i puja fins a dos metres, fins a l’altura on el sol és constant: a la part superior d’aquesta nova coberta s’hi col·loquen plaques fotovoltaiques i s’usa el sol permanent per augmentar l’extracció d’aire i la velocitat de la ventilació per escalfament. Les noves cobertes consisteixen en bigues metàl·liques i una subestructura de policarbonat, i plaques de policarbonat transparent. Se cerca doncs la màxima incidència del sol, per potenciar la circulació de l’aire a l’atri, on també aniran a parar els sobrants d’aire utilitzats en altres àmbits de l’edifici, aquests sí climatitzats amb maquinari. És així com aquest atri bioclimatitzat s’ha d’anar temperant, entre el clima exterior i l’aire reciclat dels espais climatitzats, per funcionar com un “coixí climàtic”.




Fitxa La Lleialtat Santsenca

Programa:

Equipament veïnal

Promotor:

BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Metropolitanes S.A)

Arquitectes:

Harquitectes: David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó i Roger Tudó Galí

Col·laboradors:

Montse Fornés Guàrdia, Jordi Mitjans, Berta Romeo, Carla Piñol, Blai Cabrero Bosch, Toni Jiménez, Xavier Mallorquí

Equip:

Societat Orgànica (assessoria ambiental), DSM arquitectes (estructura), Oriol Vidal (enginyeria), I2A (assessoria acústica), Chroma (rehabilitació – restauració), Esitec (audiovisuals), Aumedes dap arquitectura tècnica (pressupost)

Situació:

c/ Olzinelles 31, Barcelona

Superfície construida:

1968 m2

Pressupost:

4,05 mil·lions d’euros

Dates:

Concurs: 2012. 1er Premi
Projecte: 2012-2013
Obra: 2014-