Proces participatiu. www.el3.org Proces participatiu. www.el3.org

Procés participatiu


Al projecte d’arquitectura de la nova Lleialtat Santsenca s’hi arriba per un periple que inclou una potent campanya veïnal, un treball acadèmic, una sèrie d’estudis previs, un procés participatiu que defineix el pla d’usos i els criteris de disseny, la implicació de veïns, associacions i experts. És un procés enriquit i complex, com la mateixa història de l’entitat i l’edifici, o la futura gestió del centre: transversal i fet a través de capítols diversos i d’una pluralitat de veus i actors.




Canvi de paradigma

Qui fa les ciutats? Es preguntaven els membres de la cooperativa d’arquitectes LaCol en un clip de la seva web. És una pregunta retòrica, i la resposta és sabuda: arquitectes, polítics, promotors i constructors… Però, com és evident, les noves dinàmiques sociopolítiques tenen també les seves conseqüències en el disseny de les ciutats i l’arquitectura. En el cas del col·lectiu, amb la seva dinamització en els edificis de l’Ateneu Santboià a Sant Boi de Llobregat (juntament amb Straddle 3, i un projecte amb força semblances amb el de la Lleialtat Santsenca), Cal Badia a Igualada, o el Bloc Onze de Can Batlló a Barcelona, duen a la pràctica processos que reforcen el bottom-up i la participació en xarxa, i conformen estratègies inductives i transversals, engegades per veïns i posteriorment assumides per les institucions (amb il·lusió o més o menys a desgrat, segons el cas). És un canvi de paradigma que ha anat a batzegades, es va redefinint i no està implantat definitivament, però es va obrint camí. Com es fa, o com es podria fer? LaCol, en la seva pràctica o en treballs de recerca i divulgació, per exemple a l’article “Widening Participation” del llibre Espacios para la innovación, la creatividad y la cultura, proposa un camp d’acció ampli i ampliable, per als processos participatius. Amb una dinàmica de participació que no pot ser excepcional sinó omnipresent en la vida de les ciutats i els ciutadans, contra les inèrcies institucionals i aquesta manca de tradició democràtica que ha conformat una societat passiva i que entén la política com a delegació de poder. Amb la responsabilitat i l’empoderament dels ciutadans per tal que no només controlin els esdeveniments, sinó que s’hi involucrin per fer que aquests tinguin lloc. Entenent que els “ciutadans actius” són els que han de configurar els nous espais de participació, mitjançant sengles processos, però també n’han d’assumir la seva gestió.

Una campanya

L’edifici de La Lleialtat Santsenca va ser okupat durant tres anys a les darreries de la dècada del 2000, i des de l’any 2006 era de propietat municipal. Després del desallotjament, i al cap d’uns anys de clausura i abandonament, una seixantena d’entitats del barri van reclamar-ne la reforma i l’aprofitament per a ús veïnal, organitzant-se al voltant de la Plataforma la Lleialtat Santsenca. En aquest sentit, cal remarcar la importància i la presència al barri de la tradició associativa, la seva història cooperativa i fins i tot del moviment okupa. Per concretar el programa d’usos i criteris de disseny, LaCol s’encarregà de dinamitzar, al llarg de dos anys d’entrevistes, enquestes i tallers, el procés participatiu amb les entitats i els veïns que havien reivindicat la reobertura de la Lleialtat Santsenca, i que n’esdevindrien usuaris i coordinadors. Molts d’aquests veïns mantenien un llegat sentimental amb l’entitat, en haver format part de les seves vides o de les de la seva família: de l’antiga cooperativa a les sales de festes del Bahia o la discoteca Rainbow, fins a la fàbrica de torrons Vilar i fins i tot el centre okupat. El 2011 un ple de districte va decidir la recuperació de l’edifici i la creació d’una Comissió de seguiment, i l’any 2012 es va convocar el concurs d’arquitectura, amb bases redactades pel col·lectiu laCol per encàrrec municipal, un concurs que va guanyar la proposta de l’estudi Harquitectes.

Estudis previs

Al llarg del procés participatiu es partia del coneixement de la història de l’edifici, de la seva evolució i de la realitat material i estructural, doncs un membre de LaCol, Carles Baiges, havia realitzat a l’edifici el seu Projecte Final de Carrera d’Arquitectura. Part dels documents acadèmics servirien com a document base i se n’extraurien una sèrie d’estudis previs: amidaments, detalls estructurals, estat constructiu, anàlisi dels espais originals i dels afegits en les successives etapes, estat de les façanes, les mitgeres i els patis, etcètera. Al PFC de Carles Baiges, ja es detecten algunes qüestions cabdals que seran presents i influents tant per al pla d’usos com al plantejament del concurs i al disseny de la proposta guanyadora: la forma irregular i tortuosa del solar, la presència i la gran proporció de mitgeres, i la necessitat de millorar els accessos verticals i de patis interiors.

Conclusions

Una de les decisions primeres i fonamentals que s’extreu en les conclusions del procés, després d’analitzar les necessitats de les entitats que treballaran a la nova Lleialtat, és la de no plantejar espais privatius per a cada col·lectiu. És una decisió que es pren amb la voluntat d’evolucionar respecte a models tradicionals d’equipament, com el del tipus hotel d’entitats, el de centre cívic o el de viver. A la nova Lleialtat sí que hi ha d’haver una sèrie d’espais i serveis comuns i compartits (gestió, reunió i assemblea, bar, cuina, botiga…), i es preveuen altres espais amb una organització flexible, que segons l’horari seran usats per un grup o altre, i d’altres espais més definits per a usos específics. En el pla funcional que es desprèn del procés, les reunions, l’emmagatzematge i la programació d’activitats marquen les necessitats genèriques, que es van detallant segons la freqüència, concurrència i tipus d’activitat de les entitats, repartint-les per les diferents plantes segons les seves característiques, dimensions, aïllament, àrees pròximes, etc. Els documents del procés detallen usos i necessitats de les entitats, en una concreció progressiva que les agrupa i tipifica i, en darrer terme, organitza i relaciona en el pla d’usos i de criteris de disseny cada entitat amb una sèrie d’usos i elements, i aquests amb una àrea de l’edifici. Una graella dóna a cada funció un caràcter (públic general/específic/privat), una superfície mínima útil, i unes dependències relacionades i instal·lacions associades. El dossier elaborat per LaCol contempla totes aquestes dades recollides a i sobre l’edifici, les informacions i conclusions del procés participatiu, i té en compte el planejament vigent i la catalogació del patrimoni, per plantejar dues alternatives bàsiques d’intervenció, amb diferents graus d’enderroc i obra nova. Amb aquest document, els arquitectes que es presentaven al concurs ja tenien una base ben definida per a les seves propostes.