Entitat Okupació Bahia Entitat Okupació Bahía

L’entitat de la Lleialtat Santsenca


L’organització de l’entitat cooperativista de sants es distribuïa amb un programa que acollia el vessant econòmic, el social i el lúdic i cultural. Els espais diàfans dels seus dos àmbits principals i una estructura senzilla, que seguia la senzillesa dels plànols originals de Josep Alemany, van permetre el canvi d’usos i les transformacions en les etapes successives.




Cronologia

La Lleialtat Santsenca es va fundar com a cooperativa l’any 1894 i, després de tenir la seu en diversos locals del barri de Sants, el 1928 es va acabar de construir l’edifici de la seu social definitiva al número 31 del carrer Olzinelles, amb un projecte de l’arquitecte Josep Alemany, autor també de la façana d’El Molino de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona, de l’any 1929. Edifici de dues plantes, el de La Lleialtat acollia com tantes altres entitats cooperativistes o ateneistes un programa repartit en dos àmbits principals, amb la botiga de queviures, el magatzem i el forn de pa en planta baixa, i a la planta primera la sala de teatre i ball, el cafè, la biblioteca i el gimnàs (on s’ubicaria finalment l’escenari de la sala), més la sala de juntes i la secretaria. Segons alguns estudis històrics, la seva activitat cooperativista arribà amb normalitat fins a la guerra civil, i després d’aquesta es desenvolupa absorbida per la cooperativa La Flor de Maig fins a l’any 1950, en què sembla que va passar a ser privada. Els investigadors Marc Dalmau i Ivan Miró han destacat, al seu llibre “Les cooperatives obreres de Sants” (La Ciutat Invisible, Barcelona 2010), el paper que dugueren a terme els Grups de Cultura per impulsar els tres vessants conjuntament del moviment cooperativista: econòmic, moral i cultural. A la Lleialtat Santsenca això es concretava, expliquen Dalmau i Miró, en la biblioteca pròpia de l’entitat al servei dels associats, així com en el cor La Trompeta, o en actes on la reivindicació i l’afirmació social i cooperativista anava presentada per una programació cultural i teatral (com per exemple l’acte del Dia del Cooperativisme del 5 de juliol de 1936, que s’acompanyà de l’obra “Abaix lo existent”).

Etapes

L’edifici, des de la dècada de 1950, es dedica a fàbrica de torrons en planta baixa, mentre que la sala de ball i festes Bahia a la planta primera esdevé un lloc típic per a l’entreteniment i les celebracions de successives generacions del barri. La transformació i la redecoració en l’etapa del Bahia fou la més important de l’edifici, juntament amb una ampliació anterior amb la que es dotà d’un nou ingrés al carrer Altafulla, i nombrosos afegits d’altells en diferents etapes. La fàbrica de torrons cessà l’activitat el 1991, mentre que la Discoteca Rainbow, que havia agafat el relleu de la Bahia, havia estat clausurada algun any abans, el 1988. Després d’anys d’abandonament, l’any 2006 l’anomenat Espai alliberat per la cultura okupà l’edifici i el convertí en un CSO (Centre Social Okupat), fins al seu desallotjament policial l’any 2009. Posteriorment, l’edifici de la Lleialtat Santsenca seria reivindicat per una sèrie d’entitats del barri, que endegaren un procés participatiu amb la col·laboració del col·lectiu d’arquitectes LaCol. L’estudi històric i material de l’edifici donà pas a una proposta de programa funcional (pla d’usos, requeriments funcionals i criteris d’intervenció), que fou la base d’un concurs d’arquitectura convocat l’any 2012 per l’Ajuntament, que havia comprat l’immoble.

El projecte original

El tret definitori del projecte original de l’arquitecte Josep Alemany és el repartiment del programa en dues plantes, amb un volum principal i diàfan en planta primera, amb una coberta que inicialment era a quatre aigües, i en el pis de baix una partició de l’espai en dues parts de cara a façana (botiga i bodega) i altres espais secundaris (magatzem, forn) a tocar d’una sèrie arrenglerada de patis de petites dimensions. En aquesta planta baixa, una línia de pilars suporta el forjat del primer pis. L’encavallada és de fusta, i salva una llum variable, de nou metres de mitjana, en una planta que no és regular. Un mur de càrrega de 30 centímetres tanca l’edifici i li fa de suport perimetral. Al llarg del lateral de tot l’edifici a la banda de la mitgera, un volum secundari on s’ubica l’escala acull espais servidors, l’escala que originalment se situava en façana al carrer Olzinelles, i anteriorment els patis, que han anat sent ocupats. En les successives reformes, s’anaren afegint volums en aquest sector, i altells per ocupar l’altura disponible dels àmbits principals de la planta baixa. Aquests són els elements i afegits que el projecte de reforma suprimeix. El tercer cos, posterior, també és una ampliació tardana, com ho és la nova façana al carrer Altafulla.