Beatriu Daniel Beatriu Daniel / Explica Dansa

Beatriu Daniel / Explica Dansa

“Aquí ja estem creant el nostre propi model”


La codirectora d’Explica Dansa, Beatriu Daniel, es dedica a divulgar la dansa contemporània i a la formació i creació de públics. Una de les fundadores de la revista Dansa 79, ha estat vinculada a La Caldera. Actualment treballa en els seus propis projectes des de la fàbrica de creació Fabra i Coats. Des de la seva experiència en l’àmbit cultural, creatiu i de gestió, afirma que “Ara que a Barcelona tenim diverses Fàbriques de creació, cal concentrar-se en explicar-les, doncs són una resposta al que som i al que necessitàvem”.


Ens podries explicar la teva experiència i activitat a la fàbrica de creació Fabra i Coats de Sant Andreu? Una mica de cronologia, quins projectes hi desenvolupes, i com fas servir els espais de la fàbrica de creació?

Entrar a la Fabra i Coats és pensar en gran, parlar fluixet perquè l’espai és compartit, quan et comuniques pel mòbil pots passejar. A la Fabra i Coats hi tenim l’oficina, des de la qual inventem, planifiquem i administrem els programes d’Explica Dansa: ens dediquem a la creació i difusió de públics, professionalitzem les activitats pensades per als espectadors. Som un equip petit, treballant dins un espai molt gran i per a un projecte que s’ha anat expandint significativament… al llarg del 2015 hem treballat al capdavant de 18.800 espectadors.

La Fabra i Coats és sinònim de conviure amb diferents projectes i diversitat de codis. Venir fins a Sant Andreu és vèncer la idea que és lluny. En general, a la nostra ciutat ho volem tot a tocar. I si visquéssim a Shangai, Nova York o Rio de Janeiro?

Què és el que trobes destacable de la Fabra i Coats? Allò que li trobes de més singular, més interessant, que marca la diferència amb altres equipaments culturals i creatius de la ciutat?

L’espai és singular i s’ha treballat sobre la idea de rehabilitació. No s’ha començat de zero com passa amb altres espais de la ciutat, que s’han derruït per construir de nou. El terra conserva la fusta original, els mobles, les làmpades i gran part del mobiliari estan reciclats, per tant conserven l’esperit i l’energia d’allò que era la Fabra i Coats: una fàbrica tèxtil del segle XIX. L’energia és favorable.

Quina és la teva experiència prèvia en espais creatius i culturals?

Durant vuit anys vaig gestionar el projecte de La Caldera en un edifici de Gràcia. Va ser un veí, qui va provocar el trasllat de La Caldera a un nou espai. Actualment La Caldera està ubicada a l’antic cinema Renoir, al barri de Les Corts. Allà, també han mantingut molts signes de l’esperit dels antics cinemes, i s’hi ha reconstruït, fusta per fusta, el paviment de La Caldera original. Això és un valor que suma, en un nou espai.

Les Fàbriques no perden l’energia de les persones que hi van treballar, i en els seus espais hi ha la memòria dels avantpassats que inspira i propicia la concentració. Són continents que reuneixen persones, artistes, treballadors. Un teòric d’art francès, Jean Marc Adolf, ens va retratar així: La Caldera, una Fàbrica d’Humanitat.

Les fàbriques són facilitadores d’un estat creatiu. Requereixen molta energia a les persones que les gestionen i s’ocupen de la logística i el seu manteniment. A la vegada hi ha un altre tema, també molt important: la gestió de les emocions de persones que hi conviuen! M’agrada una idea de la politòloga Judit Carrera, qui afirma que “la Cultura no deixa de ser un espai de creació de sentit, a través de l’ emoció”.

Com veus el panorama d’aquest tipus d’equipaments i espais a Europa, segons la teva experiència i el teu coneixement personal? Els casos que has conegut, de quina manera donen suport als creadors i com estan organitzats, en comparació als casos espanyols/catalans?

Aquí ja estem creant el nostre model, ja ho estem fent. No ens hem d’obsessionar a ser el que mai serem, només cal inspirar-nos amb els que ja tenen més experiència. Quan es va iniciar el projecte de Fàbriques de Creació, els anys 2007-08, des de l’Institut de Cultura de Barcelona es va posar la mirada en els models internacionals, països com Finlàndia, Anglaterra, Alemanya, que ens porten anys d’avantatge en la recuperació d’antigues fàbriques i en posar-les al servei dels artistes.

Hi ha Fàbriques que ja venen amb el seu projecte i contingut, com per exemple La Caldera, la Nau Ivanow, el Graner per la seva vinculació al Mercat de les Flors… Concretament, diria que a La Fabra i Coats li cal fer més visibles els projectes que l’ocupen, i a partir d’aquí crear una part dels seus continguts, que ara no es veuen però de fet ja hi són!

Ara que tenim diverses Fàbriques, cal concentrar-se en explicar-les. Doncs són una resposta al que som i al que necessitàvem: espais de creació, és així com ho vam sol·licitar a l’Ajuntament de Barcelona, ara farà 10 anys.