Anna Rubirola. Dia Zero Anna Rubirola. Dia Zero

Anna Rubirola /
La Visiva / G.R.U.A.

Creacions que tinguin vida i girin


Cada vegada més, per motius diversos, el paper de l’artista, i especialment en l’àmbit de les arts del moviment, no es limita a la creació. També implica treballs de producció, de configuració d’espais i plataformes, inclús d’imaginació de nous formats. La creadora independent i intèrpret Anna Rubirola n’és un exemple, d’aquest nou rol múltiple. Ella forma part del col·lectiu Big Bouncers amb Cecilia Colacrai i Mireia de Querol, amb les qui gestiona l’espai de creació La Visiva. I amb G.R.U.A (Grup de Recerca d’Universos Artístics), juntament amb Pere Faura i Claudia Solwat, generen nous contextos d’exhibició artística.


Quins són els objectius i les activitats, i com es va trobar/crear el lloc de Big Bouncers a La Visiva?
La Visiva és un espai que es troba al barri de Sant Antoni de Barcelona. El vàrem agafar i reformar fa menys de 3 anys, i des de fa 1 any i mig, el col·lectiu Big Bouncers ens encarreguem de la direcció artística. L’espai, a més de ser el local d’assaig habitual del col·lectiu, genera una sèrie d’activitats al voltant de la creació centrada en els nous llenguatges del cos.
Els objectius principals de La Visiva són:
– Compartir els coneixements en l’àmbit del moviment per tal de generar un espai d’exploració continuada i de manteniment de la condició física, creativa i perceptiva, per part dels professionals de les arts escèniques.
– Promoure, donar a conèixer i incentivar el coneixement en l’àmbit de la creació artística contemporània dins del sector de la dansa.
– Incentivar l’obertura al públic de les pràctiques creatives i explorar noves maneres d’obrir el procés creatiu de l’artista.
– Generar xarxa amb altres centres i col·lectius artístics en l’àmbit nacional i internacional amb objectius similars.

Les activitats que realitzem es poden agrupar en tres grans blocs:

– Residències de creació: Tenim 2 acords amb l’espai de residències de Probedones d’abaigt i el BIDE i El Graner per tal d’acollir alguns dels seus artistes en residència a La Visiva durant diferents períodes de l’any. Al final d’aquestes residències, l’artista decideix en quin format vol compartir/mostrar el seu procés de treball. La nostra intenció és seguir generant acords amb més centres de creació, per tal de poder acollir més artistes en el futur.

– Tallers de creació: el projecte LUPA vol posar èmfasi en la idea de mirar de prop el treball d’un artista, endinsant-se en les seves eines i estratègies creatives, i el seu discurs i imaginari. Ens apropem al treball de l’artista a partir d’un format de taller intensiu (2 dies de 4 hores cada dia) destinat a compartir la pràctica creativa de l’artista, que pot anar acompanyat d’un espai de trobada on l’artista fa una exposició/ mostra del seu univers artístic, amb un format obert i destinat a descobrir noves maneres de donar a conèixer un treball artístic en tots els seus vessants. Alguns dels artistes que ha format o formaran part del projecte LUPA són: Andrea Acosta, Big Bouncers, Albert Quesada, Iris Heitzinger, Natalia Jiménez i Jorge Gallardo, Amaranta Velarde, Federica Porello i Xavi Moreno, Joâo Lima i Diana Gadish.

– Tallers regulars al voltant del cos: diferents tallers que tenen com a objectiu preparar i conèixer el cos com a eina de treball.

Ens pots parlar d’alguns dels espais de creació i suport europeus que hagis conegut directament, i que pel seu funcionament, espais o organització creus que són un bon model i un referent a tenir en compte?

Burdag Studio: és un centre de creació situat al nord de Polònia, enmig del camp. Té unes instal·lacions idònies per la creació (estudi de grans dimensions dotat d’un equip tècnic bàsic, i allotjament per unes 10 persones). El fet que estigui tan aïllat permet que puguis concentrar-te plenament en la creació durant el període de temps en què hi resideixes. És un espai privat dirigit per artistes i que rep el suport d’una fundació.

Aquest model em recorda molt l’Animal a l’Esquena, i és un dels models de residència que a mi com a artista més m’agraden, perquè permeten fer una immersió total en el treball. El contacte amb Burdag Studio ens va venir arran de TragantDansa, espai on érem residents. Aquests dos espais tenen un acord i intercanvien residents un cop l’any, de manera que un artista polonès ve de residència a TragantDansa, i un artista català viatja cap a Polònia. Aquest tipus d’acords permeten dotar el treball de l’artista de més temps i condicions, i fan que el treball tingui un recorregut en el temps i pugui madurar.

Què creus que els faltaria, a les fàbriques de creació i als espais de suport de Barcelona, per millorar la seva utilitat vers els creadors joves, emergents o consolidats? I, a l’ecosistema de la dansa a Catalunya/Barcelona, què diries que li manca (o li aniria bé) per estendre’s i consolidar-se?

A molts centres de creació d’Europa es donen algunes condicions que crec que són molt importants per tal que l’artista pugui desenvolupar el seu treball, i que malauradament aquí no trobem. Aquestes condicions giren sobretot al voltant de dos grans eixos: el suport econòmic i el suport de producció. En relació al suport econòmic, és evident que la crisi d’aquests últims anys ha fet que les condicions artístiques empitjorin, i cada cop sigui més difícil per al creador poder treballar en model de residència, si no té un suport extern, ja que moltes de les residències que s’estan oferint actualment tenen un cost per a l’artista. Quan parlo de suport de producció em refereixo als serveis que alguns centres de creació ofereixen, en què s’acompanya l’artista en tota la fase de producció (redacció del dossier, pla de comunicació, pla econòmic, suport en la distribució, etc.). Aquest element és una reivindicació que des del sector fa anys que s’està fent, especialment des que el model de companyia gran ha caigut en desús, i des que molts artistes treballem sense una estructura de companyia, i per tant sense una estructura forta de producció.

En general sento que el sector de la dansa a Catalunya necessita que les administracions facin una aposta forta per tal de solucionar el problema de distribució i programació que hi ha en aquest moment. Ens trobem amb què a poc a poc anem tenint més centres de creació, però després aquestes creacions no tenen possibilitat de presentar-se, de girar, de tenir una vida. Si el treball de suport a la creació no va acompanyat d’una feina intensa en la distribució, molts artistes es veuran progressivament, i cada vegada més, abocats a treballar fora o a no poder seguir desenvolupant la tasca artística.